una dansa nua

«La tendresa i la sensualitat de Gaja té pocs rivals en aquestes latituds nostres»

Simona Škrabeck, L’Avenç

Una dansa nua narra el viatge d’un esperit que retorna d’entre els morts per descobrir qui és.

On adquirir el llibre?

· Barcelona: llibreria Documenta (Pau Claris 144), al costat de l’estació de Passeig de Gràcia.
· Granollers: llibreria Carbó (Nou 29) i llibreria La Gralla (Plaça dels cabrits 5).
· Lleida: llibreria Caselles (Major 46) i llibreria Punt de llibre (Bisbe Messeguer 11).

· https://www.libelista.com/products/558245-una-dansa-nua.html

Una dansa nua és la primera novel·la de Ramon Gaja, ﬁll de Montmeló, professor de ﬁlosoﬁa i doctor en llengua i literatura persa que ha viscut a l’Iran vuit anys i ha traduït en vers Els Robayat d’Omar Khayam (Quaderns Crema 2010).

A naked dance (‘Una dansa nua’ ) is the ﬁrst novel by Ramon Gaja, who was born in Montmeló, near Barcelona, and obtained a degree in Philosophy from the University of Barcelona. After reading the translation of a Persian poet, he studied this language and lived for eight years in Iran. He has a PhD in Persian Philology from the Tarbiat Modares University of Tehran and has published a Catalan translation, in verse, of The Rubaiyat by Omar Khayyam (Quaderns Crema 2010).

una

dansa

nua

ramon

gaja

Inici del llibre

A trenc d'alba, mentre els carrerons amarats de plugim nocturn dormiten en silenci, una brisa estival penetra per la persiana esclarissada d'una cambra fosca on un home i una dona naufraguen en un malson d'esgarrifança. Durant uns instants la brisa refrescant sura damunt el cos dels amants – estirats entre els llençols com un vaixell desballestat en el fang de l'infortuni, colpits pel mall de la desgràcia, aclaparats per un malestar obsessiu, xops d'una pàtina de suor enganxifosa, acre – i ﬁnalment, igual que una serp es recargola tronc avall, l'airet cau en barrina sobre les cúpules bizantines i els camals d'aquella Venècia en ﬂames, entra pels badius del nas de la dona ﬁns que li palpa la pell del cervell, el vel llustrós dels somnis.

⧫

‘Desperta tu que dorms, aixeca't d'entre els morts,’ proclama una veu pura com aigua de muntanya, melosa com el vol i el dol del rossinyol, bellesa tan ardent com lluminària en fosca. Voltat de llims i còdols amb ﬂaire d'arrels velles, un difunt es desperta dins de la terra molla, crisàlide en la mòmia vestida amb carn de llum, observa el seu cos nu velat en la penombra.

Al seu davant un àngel emana llum daurada com aura vaporosa d'un foc iridescent. Els seus cabells onegen com algues embriagues sobre uns ulls de nautilus i uns llavis coral·lins.

‘Qui ets?’

‘Sóc el teu àngel,’ li diu la veu sublim.

‘Què vols?’

‘Porto un missatge. És arribada l'hora, avui és l'últim dia, ara és la ﬁ dels temps.’

L'àngel li estén la mà, que ell pren ben dòcilment. Tots dos van cap amunt.

‘Adeu, pàtria dels ossos, reialme dels cucs farts, adeu golut sarcòfag, vas de la meva pols,’ es diu mentre travessa estrats sedimentats d'argiles i de graves, capes de torba negra ﬁns que brolla del terra ran de quatre violes amb gotes de rosada i ensuma el dolç perfum de la vida i la mort. Sorgeix com un llimac de l'ancestral mol·lusc, tentina vacil·lant, recent llevat d'un son estranyament profund. Observa amb desconcert el món del seu voltant i veu milers de cuques que en la nit blau marí s'envolen lentament com ﬂocs de llum glaçada nevant a l'inrevés.